Subscribe
Share
Share
Embed
pessoa diu que seràs feliç a austràlia sempre que no hi vagis // al poble de l'avi és l'antipòdcast de llibres d'eduard olesti i adrià girona produït per club editor
TXÈKHOV
Intro
Aquí tens, oient, un pòdcast de bona fe. T’aviso d’entrada que no m’hi he proposat cap altre fi que no sigui domèstic i privat.
L’he consagrat al servei particular dels meus parents i amics, de manera que, quan em mori (cosa que passarà aviat) puguin retrobar-hi alguns trets dels meus humors i condicions.
Així, oient, jo mateix soc la matèria del meu pòdcast: no hi ha raó per abocar el teu lleure a cosa tan frívola i vana.
Adéu siau, doncs;
de Montaigne estant, aquest primer de març de 1580
Presentació
Bueno, hola, suposo
Al poble de l’avi
i això és un pòdcast
soc l’ Eduard +
ell és l’Adrià Girona
Club Editor em va venir i em va dir
vols fer un pòdcast
i vaig pensar lol no
i em van dir prò et pagarem
i aquí em teniu
a la ventura dels clàssics de la casa rosa,
a la recerca del temps perdut
l’Adrià diu que tinc cito una veu relativament agradable fi de cita
En fi, detesto els pòdcasts
Al cap i a la fi, un pòdcast és la ràdio que tu esculls
i rodem aquest programa des del Poble de l’Avi
A la casa blanca de l’avi que tard o d’hora es convertirà en un 365 o un Vivari
que Arenys de Mar sigui un barri de Barcelona
I Barcelona serà la capital d’Israel-Occidental.
Cada capítol serà per un autor que m’agrada
Doctor Txèkhov (rus no alcohòlic) que com sabeu, van repatriar el seu cadàver en un vagó frigorífic, envoltat d’ostres congelades
avui farem tres coses
primer: divagar
segon: llegir un fragment d’El Vanka que és el conte més bonic i més trist i enigmàtic i corrosiu i tendre i jove que s’ha escrit mai en aquest univers que és un borrissol de pols en un microscopi, tan bonic que quan mori l’últim humà del planeta, abans que ens impacti sobre la terra una tercera lluna de metall que nosaltres mateixos haurem pagat amb els nostres impostos, haurà de llegir en veu alta, aquell últim humà del planeta, que serà català, aquest conte, traduït per l’Arnau Barios
tercer: musiqueta
i quart: ja veurem
poema
Si tinc un fill, vull que sigui Txèkhov.
Un mini Txèkhov de la mida d’un conill, despullat, i jo li dono el pit.
Que per què?
Perquè som els advocats de la utopia i no volem que ningú més visqui en la infàmia.
Txèkhov és la nostra ètica.
Estima tot allò que és viu. Estima els brots, els pobres i el llenguatge.
Txèkhov estima com un nen.
Com un nen que sap escriure.
Per tant... llegir-lo és donar-li mamar.
Txèkhov era metge.
Visitava els malalts de casa en casa, en una troica, estirada per cavalls.
Veia menjadors de tota classe.
Tu imagina que vas al CAP de Manso i et trobes amb l’Anton Txèkhov.
El món seria menys horrorós, menys bàrbar, menys catastròfic.
Si anessis al CAP de Manso i et trobessis amb l’Anton Txèkhov.
Txèkhov guareix. És metge. Txèkhov guareix. És metge.
Quina és la ferida de Txèkhov?
Txèkhov fereix. És metge. Txèkhov fereix. És metge.
Els metges ens guareixen amb petites dosis de verí.
Vas a Manso. Et fa mal tot. Tot et fa mal perquè res és com cal.
Et trobes el Doctor Txèkhov.
Doctor Txèkhov, necessito que em receptin antidepressius.
Aquesta ciutat se’ns enfonsa, Doctor Txèkhov.
Aquesta ciutat ens cau a sobre, Doctor Txèkhov.
A l’autobús tothom amb antidepressius, Doctor Txèkhov.
D’aquí a 200 o 300 anys, encara prendrem antidepressius, Doctor Txèkhov?
Doctor Txèkhov, coneixes a l’Arnau Barios?
Us cauríeu bé, Doctor Txèkhov. Us entendríeu.
Tots els ulls són boques obertes
però els de Txèkhov em llepen les ferides.
La neu cau sobre les pàgines de Txèkhov
La neu cau sobre el dolors dels personatges de Txèkhov
La neu cau sobre els lectors de Txèkhov.
Txèkhov, tuberculosi.
El seu cadàver arriba a Moscou en un tren frigorífic. El seu cadàver arriba envoltat d’ostres congelades.
Quanta bona gent s’ha endut la tuberculosi
Balzac mor de tuberculosi
Màrius Torres mor de tuberculosi
Anna Brontë mor de tuberculosi
Emily Brontë mor de tuberculosi
Paul Éluard mor de tuberculosi
Gorki no mor de tuberculosi
Miguel Hernández mor de tuberculosi
Alfred Jarry Samuel Johnson John Keats
Kafka mor de tuberculosi
i Txèkhov mor de tuberculosi
Al balneari de Badenweiller
convidat
marc
cartanyà
una veu que és una delícia
Els gossos els fantasmes la memòria el poble de l’avi
9 anys nit de nadal carta
vol els gossos de la infància
llença la carta a la bústia i somnia amb una estufa
autoparodia
què és escriure
és un nen que
el poble de l’avi és la literatura
Proust diu que la Literatura
religiositat del compromís de l’escriptor
profunda i eterna innocència
Al Poble de l’Avi és una expressió popular
li pregunto a l’Arnau Barios
l’expressió “al poble de l’avi”, ens quins contextos es fa servir, a rússia?
Quan no saps si el que envies ho llegiran
Com quan en una web hi ha un lloc per omplir i posar-te en contacte amb la penya per escriure'ls un missatge però no saps mai si ho llegeixen
O sabent que no et respondran mai (perquè no ho llegiran o perquè ja saps que passaran de tu)
com aquest pòdcast