Víctor Català amb Jusèp Boya | Al poble de l'avi #2

avui toca drames rurals de víctor català llegit pel jusèp maria boya xd

What is Al poble de l'avi?

pessoa diu que seràs feliç a austràlia sempre que no hi vagis // al poble de l'avi és l'antipòdcast de llibres d'eduard olesti i adrià girona produït per club editor

CATALÀ  JOSEP MARIA BOYA

“Caríssim llegidor, si traspasses la llinda d’aquest llibre i et poses a seguir l’argument que en les seves planes es descabdella, no te llames a engaño, no et queixis, després, pel que hi trobis, no m’exigeixis que et doni més del que t’he promès, car jo no t’he promès, avui per avui, més que una pel·lícula, amb tota la simplicitat, amb tot el garbuix, amb totes les arbitrarietats, amb totes les desmesures… és a dir, amb totes les llibertats que el gènere comporta.
Victor Català

Bueno, hola, suposo,
som l’Adrià i l’Eduard
això és Al poble de l’Avi
un pòdcast powered by Club Editor

Falta Rodoreda. M’aturen per la Rambla del Raval. Per què no fas un pòdcast de Rodoreda?
Els ionquis i els policies m’aturen per dir-me que falta Rodoreda.
Jo els hi dic deixeu-me en pau ionquis i policies de Rodoreda.
Tant parlar de Rodoreda fareu el mateix que heu fet amb el punk, ionquis i policies del punk, que ara resulta que és d’extremadreta! l’heu fet submís!
Anunci del Zara  Rodoreda als anuncis del Zara!
Deixeu de parlar de Rodoreda! Deixeu que parli Rodoreda!
Nosaltres deixarem reposar Rodoreda
I parlarem, no en va, de Victor Català.
Cata el catàleg de la Victor Català

drames rurals
els meus pares són germans
drames rurals
he d’agafar el tractor per anar al lavabo
drames rurals
el meu nadó és addicte a la farlopa
drames urbans
agafo el metro per anar al lavabo
drames urbans
m’he robat el mòbil
drames urbans
el meu nadó és addicte a la farlopa

Anomenar les coses és fer-les néixer: un acte deplorable i violent. La llengua de Català és una destral. Crea persones fetes de dolor envoltades per brutal indiferència de la Naturalesa. Quan narra la història d’una vella invàlida que la família aparca al porxo de casa un dia d’estiu i la casa s’incendia i la vella mor socarrimada com les bèsties, sembla que digui: tu, llegidor, ets això, una vella invàlida aparcada al porxo de casa un dia d’estiu i quan la casa s’incendiï, cosa que passarà aviat, moriràs socarrimada, com les bèsties.
No és una observació necessàriament fatalista. En tot cas és una observació més aviat realista, del més alt dels realismes!, i fins i tot pertinent. L’abandó i l’incendi són inevitables. La mort converteix tot allò que fem fins i tot aquest pòdcast en algu ridícul.
Ens passem la vida treballant per acabar en un geriàtric sense aire acondicionat. Aquesta és la nostra Naturalesa. Som bèsties. Ens cauen llàgrimes, cito, com cigrons, fi de cita. Déu no és dins nostre. Déu és el foc. I això diuen els hisendats i pagesos de la rodalia quan mor la Vella: Tant de bé li va fer Déu! Per lo que hi feia en aquest món, sense cap potència.
Crec que Drames rurals és l’únic llibre que ens van fer llegir al batxillerat que els meus amics, que no llegeixen gaire, recorden amb nostàlgia.
A Català, la violència no només és rural, també és Urbana. Un film (3.000 metres) és una novel·la que passa a Barcelona que demostra que la ciutat és un aparador de merda. I per tant, és preciosa, que lo lleig és bell i lo bell és lleig.
A Victor Català fins les paraules fan pudor.
“Sempre he recordat com si fos avui, que la primera vegada que vaig veure la Venus de Milo, la perfecció de son perfil sens tara —sens humanitat, per tant— me produí una mena d’irritació desolada, mentre que la lletgesa de les testes dels pobres éssers anormals de Velázquez, somovia en mi un jubilós entusiasme, per la vibració vital que les animava.”
I és veritat, la gent guapa és repugnant. Cal evitar-los. S’alimenten del líquid marró dels nostres iris.
La literatura higiènica està condemnada al mateix fat que als guapos: morir.

Una última cosa m’agradaria comentar. Intimitats.
És que és la típica nena. La típica.

"El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l'ombra, però el quart està reservat a l'ombra exclusivament. Jo, quan vaig començar de guaitar a través de mon cor les coses del món, vaig ensopegar-me a fer-ho per la quarta banda...”

Avui els textos els llegirà  no un actor  sinó una persona normal
perquè els novel·listes escriuen per la gent normal
no com els dramaturgs, que escriuen pels actors
per això no suporto la literatura dramàtica  em sembla soporífera  només m’agraden els dramaturgs que tenen cognoms que comencem per S
ara com ja sabeu toca lo del convidat que ve a llegir i tal
i per això hem convidat an Josep Maria
va, avui ho fem en sèrio